top of page
EDITORIAL
El futur del Consell de la República
11 DE GENER DEL 2025.
¹ Podem dir que tenim l'ANC en la mesura que no la controlin els partits processistes, com passa ara mitjançant el president Llach i la seva patuleia al secretariat nacional, que són un mecanisme de Junts per a sotmetre l'ANC de manera que no emprenyi. Haurem de mirar de recuperar-la.
El Consell de la República és el resultat directe de la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017 (i és irrellevant si els qui van aprovar la declaració tenien o no tenien intenció sincera de materialitzar-la
materialitzar-la en res; quan l'ase va esbufegar no tenia pas intenció de fer sonar la flauta, però la flauta va sonar). El que fan les declaracions d'independència és establir nous Estats; per tant, el Consell de la República ha de ser ell mateix, directament, l'Estat independent de Catalunya, i és com a tal que s'ha de comportar. Altrament, no té sentit: no té sentit com a entitat que articula la reclamació popular de la independència (ja tenim¹ l'ANC, per a això), no té sentit com a estructura d'organització
d'organització de tertúlies i debats (en què suposats experts ens expliquen com de feliços serem amb la independència, o com de ben pensades té les coses Puigdemont o qualsevol altre polític processista) i no té sentit —perquè una tal cosa és completament innecessària per a l'interès nacional— com a associació de la gent que vol fer l'onada a Puigdemont (que és el
el que ha estat fins ara i per això, sense canvi de rumb —i especialment sota una presidència Comín—, el Consell no té més futur que la desaparició). A la campanya de les eleccions del 2021 ho vaig resumir amb la frase «El Consell no necessita militants; necessita diputats, ministres, jutges i fiscals».
En conseqüència, com dic, i des de fora o des de dins de Catalunya (això és igual), el Consell ha de comportar-se com a Estat independent: 1a) ha de reclamar el control del territori i trobar la manera de fer-lo efectiu; i 1b) ha de demanar als altres Estats el reconeixement internacional com a Estat independent (encara que estigui convençut que no serà correspost, l'important en això és mantenir sempre vigent la demanda de reconeixement); com que el Consell també 2) ha de mantenir en funcionament les institucions de la República, 3) ha de tenir un òrgan legislatiu i 4) ha d'aconseguir que el seu cens s'hi senti vinculat, és fonamental de revertir les operacions de Puigdemont i Comín contra l'Assemblea de Representants, que cal restablir i a què cal convocar noves eleccions. A la campanya del 2021 ja vaig assenyalar aquests quatre elements fonamentals que té qualsevol Estat independent, 3) llei pròpia, 2) institucions pròpies, 1) territori propi i 4) població pròpia; i quan Puigdemont i Comín —i tot el seu Govern infame— es van carregar l'Assemblea de Representants, veritable Parlament Nacional de Catalunya, vaig assenyalar la gravetat de l'acció.
Puigdemont, Comín i el seu entorn han boicotat el Consell de la República des del començament. Van trigar un any llarg sencer (el que separa l'octubre del 2017 del novembre del 2018) a posar en marxa el Consell, quan, en condicions normals, el primer que fa immediatament un Govern que s'exilia és articular-se com a tal a l'exili (compari's amb quant va trigar el President Companys a articular el seu Govern a l'exili). Quan finalment va néixer el Consell, ens van humiliar amb el nom de Consell per la República, en què una preposició de finalitat buidava la institució de tot valor institucional, de manera que reduïa la República a un simple desig, lluny de la realitat; i pel camí també ens van marejar amb un altre nom alternatiu, Republicat, que podria ser el nom d'un videojoc però que el que segur que no és és un nom d'Estat. Després, les primeres eleccions a l'Assemblea de Representants no van ser fins a l'octubre del 2021, tres anys sencers després de la posada en marxa; i quan la legislatura s'acabava el Govern Puigdemont va decidir que es carregava l'Assemblea de Representants, de manera que tallava el vincle del Consell amb els inscrits en el cens i deixava l'organització sense cor. Mentre ha manat, el Govern de Puigdemont s'ha dedicat a batalles judicials que no podien produir cap fruit útil per a la independència —bo i introduint en l'imaginari de la bona gent de Catalunya conceptes opiacis com el de GOI—, no s'ha cregut res del que feia —com demostren els afers dels «segells de la República catalana», de la xarxa diplomàtica o del tribunal de mediació— i s'ha trobat tan sols amb representants del Tibet i de Papua, i potser algun cors o canac, que són tots col·lectius les causes polítiques dels quals són d'una rectitud indubtable, però que tenen en comú que no poden reconèixer el Consell com a Estat independent perquè no tenen Estat; el Govern Puigdemont no s'ha posat en contacte amb cap Estat independent, no ha fet res a favor de la independència.
Ja he repassat més amunt quines coses són les que el Consell pot i ha de fer per a fer que la independència sigui realitat. Lleis, institucions, territori i població. És a això que cal que es dediqui qui vulgui que el Consell de la República continuï existint. I això cal fer-ho contra el Reyno d'Espanya i contra la Comunitat Autònoma espanyola de Catalunya. Contra —en disputa amb— les lleis del Reyno i de la Comunitat Autònoma; contra —en disputa amb— les institucions del Reyno i de la Comunitat Autònoma; contra —en disputa amb— la reclamació de territori del Reyno i de la Comunitat Autònoma; contra —en disputa amb— l'adhesió dels habitants de Catalunya al Reyno i a la Comunitat Autònoma. La idea puigdemontista que el Consell ha de col·laborar amb la Comunitat Autònoma per a fer la independència és una idea absurda, com també ho és la idea —igualment puigdemontista— que podem condicionar el Reyno o la Comunitat Autònoma des de dins.
El futur del Consell de la República només existeix en la mesura que el Consell s'esforci a ser la República de Catalunya —no pas a voler-la, a reclamar-la, a defensar-la com a idea, a imaginar-la o a treballar per a fer-la possible—; és evident que el Consell no farà aquest esforç (sinó tot el contrari) mentre qui hi remeni les cireres sigui Puigdemont, Comín o un seu titella i, per tant, el futur del Consell de la República també només existeix en la mesura que prescindeixi de Puigdemont —i els seus amics—. Però de la desconsideració de Puigdemont envers l'interès nacional ja en parlaré un altre dia, si em vaga.
PD: No us oblideu, doncs, ara que vénen eleccions, de votar un candidat a la Presidència del Consell que sigui antipuigdemontista, si hi és.
bottom of page