Per tant, ni ineficiència, ni cost, ni minoritats.

¿Què ha passat, doncs? Una de dues: o bé hi ha hagut un intercanvi de favors entre Suèdia i Espanya —o França—, o bé Suèdia actua motu proprio. Pot ser que Suèdia surti a dir aquestes coses que diu en pagament d'alguna cosa que ha obtingut d'Espanya —o França—. També pot ser això altre: en l'imaginari del Reyno d'Espanya —i anem malament si això encara ens sorprèn, o si encara aspirem a canviar-ho— el català és una llengua de segona, subalterna; tots els Estats del món saben que Espanya concep el català així; per tant, quan el Reyno d'Espanya es presenta a la UE i diu que vol que el català hi sigui oficial, els altres Estats membres entenen que la idea és fer oficial una llengua subalterna; la projecció sobre els seus respectius afers interns és immediata, i Suèdia, per exemple, entén que li parlen del sami, la llengua dels lapons; Suèdia no vol que el sami sigui oficial a la UE —és a dir, vol que no ho sigui—, i per això surt  dir el que diu contra el català.

El que ha passat és una d'aquestes dues coses, i és igual quina sigui, perquè en qualsevol dels casos el Regne de Suèdia és un fill de puta. (Inget illa menat.) I és això el que és important que entenguem, com a independentistes que diem que som.

Un Estat és un fill de puta. Un grup d'Estats és un grup de fills de puta. Si ens presentem davant d'un grup de fills de puta dient que ens han de concedir no-sé-què, el primer que faran és trencar-se de riure, i el segon que faran és partir-nos la cara. Si ens presentem davant d'un grup de fills de puta dient que la nostra causa és una causa justa, el primer que faran és trencar-se de riure, i el segon que faran és partir-nos la cara. Si ens presentem davant d'un grup de fills de puta dient que som un pobre grup nacional objectivament desemparat, el primer que faran és trencar-se de riure, i el segon que faran és partir-nos la cara.

És peremptori que, com a independentistes que diem que som —i un independentista és algú que milita per a establir un Estat independent—, entenguem que els Estats funcionen com dic, com a fills de puta. És peremptori, primer, perquè en la nostra militància per a establir un nou Estat és segur que ens haurem d'enfrontar a almenys algun Estat, és a dir, a almenys algun fill de puta. No farem cap Estat amb les cantarelles de la causa justa, el grup objectivament identificable i altres pinolles en vinagre. No farem cap Estat mostrant noblesa d'esperit, rectitud moral o feblesa. Que ens enfrontem a fills de puta, collons!

Però, sobretot, és peremptori que entenguem que un Estat és un fill de puta perquè com a independentistes —i, repeteixo, un independentista és algú que milita per a establir un Estat independent— el que hem de fer és establir un Estat, és a dir, establir un fill de puta. Un fill de puta d'aquests que el que més els agrada de fer és abraonar-se a propinar una sumanda grossa al primer grup nacional desemparat que li suplica clemència o que fins i tot té l'atreviment de demanar-li ajuda. Exemple: Catalunya declara la independència el 2017 i immediatament surt Andorra —el fill de puta— a dir que biba la constitussion. Un altre exemple: Brèxit amunt, 2017 avall, les coses es posen una mica bé per a Escòcia i una mica malament per a Catalunya i surt de seguida Nicola Sturgeon —el fill de puta— a dir que el cas d'Escòcia no té res a veure amb el de Catalunya. Entengueu-ho: aquests exemples no són retrets a Andorra i a Sturgeon, sinó que ratllen tot el contrari i, en tot cas, aspiren a fer-nos entendre quina és la manera de procedir d'un Estat. El que això vol dir és que no farem res amb Galeusques, Fritibets i altres mandangues papues. Una cosa que ha de tenir claríssima l'Estat de Catalunya és que, quant als bascos, biba la constitussion; i, quant als corsos, viflafrans; etcètera. Sí, això també.En conclusió: Suèdia ens fa un favor, perquè ens ensenya com es comporta un Estat. Tack, Sverige. Tack, din son av hora. Aprenguem-ne.