VALORACIÓ
Demano als quatre representants elegits a la circumscripció de Sabadell i comarca que treballin perquè el Consell sigui JA l’Estat independent de Catalunya, en base als quatre elements que he assenyalat durant la campanya: lleis, institucions, reclamació de territori i cens de població. Els crido a tenir aquesta mentalitat, sense esperar més, i a exigir al Govern Puigdemont que també la tingui. Assenyalo avui, i ho continuaré fent, també per esguard de les cent vuitanta-nou persones que han donat el seu vot al programa que he defensat en campanya, que aquest és l’únic camí realista. D’aquí dos anys veurem què han fet i aconseguit els representants elegits.
De cara a noves eleccions a l’Assemblea de Representants, penso que fer del Consell l’Estat independent de Catalunya per la via dels fets consumats ja hauria d’haver estat la mentalitat en aquestes eleccions: si es tracta d’elegir, cal que els candidats competeixin i es confrontin. Les preguntes han de ser les mateixes per a tots i els candidats han de poder respondre’s els uns als altres; ha de caure la idea que flotava a la presentació de dilluns 25 d’octubre a Bellaterra que «tant val l’un com l’altre». Com ja vaig dir en campanya, el Consell no necessita militants, necessita diputats, ministres, jutges i fiscals.
El resultat de les eleccions deixa dos motius de preocupació. Contra el que esbomba el discurs oficial del Consell, la participació a les eleccions ha estat preocupantment baixa. Una participació normal seria d’entre el 45% i el 65%. Per sota d’això, és baixa, sense ser la catàstrofe que seria si fos inferior al 10%. També és preocupant que la clàusula sexista del sistema electoral només ha calgut que actués a la circumscripció de Sarrià i Sant Gervasi. És preocupant perquè vol dir que la societat té completament coll avall que les dones són més bons representants només perquè són dones, i això, a més de sexista, és perillós. Cal fer una reflexió: si a la circumscripció de Sabadell i comarca haguéssim tingut el resultat de les darreres eleccions alemanyes, el sistema electoral hauria pres l’escó a Christian Lindner, del Partit Liberal (FDP), i l’hauria donat a Alice Weidel, de la xenòfoba Alternativa per Alemanya (AfD). Els representants han de ser elegits pel programa que defensen.
Per acabar, insisteixo: la independència és urgent. No hi ha res més urgent, ni més important, que treure’ns de sobre la carpeta de la independència. I fent el que hem fet fins ara, amb militància civil i prou (i és irrellevant si és violenta o no-violenta), no hi haurà independència. Cal acció institucional. No pas de la Comunidad Autónoma espanyola i els qui l’ocupen actualment, amb qui, com ja vaig dir en campanya, no podem ni podrem comptar; sinó del Govern a l’exili, de l’Assemblea de Representants i del Consell en general.
Cal posar la República en marxa.